Guió

Com a un dels actors no li anava gaire bé grabar per qüestions de temps i tampoc estaria bé obligar-los a grabar, ja que ho fan desinteressadament i per amor a l'art, hem decidit readaptar la història per a oferir-los les relatives facilitats que ens trobem en disposició d'ofertar. Per això hem decidit reescriure'n un altre versió adaptada al que ja tenim. Vet aquí el resultat.

1-Canvis

Ha somiat amb la noia.

Obre els ulls sobtadament i mira al seu voltant desconcertat i lleugeramet alterat, respira i es va tranquil.litzant.

S’aixeca i va directe a pintar la noia que acaba de veure. Treu del cavallet un llenç a mig acabar, en treu un altre i comença a pintar. S’hi està la resta del dia fins que es fa fosc i quan l’acaba queda “meravellat” i s’asseu a contemplar-lo, fins que s'estira.
1.2(idea prescindible)Comença a veure’s a ell mateix en primera persona davant d’una noia completament de blanc, tant la pell com la roba. La intenta tocar amb les mans i li ve un flaix de les noies pintades. A la noia de blanc li apareix un regalim de pintura on l’ha tocada. Així 2-3 vegades més fins que la noia li aparta la mà i es pinta la cara ella amb les seves mans.

2-La noia

Truquen a la porta. El protagonista s’aixeca, encara en pijama, i mig endormiscat, mira pel foradet de la porta i somriu. És la noia.

Aleix: Ei, hola

Noia: Hola (Nom prota) *somriure* em, que t’he despertat?

Aleix: Eeehh * mentres bufa i fa el mandròs* see..

Noia: *Mentres acaba de responde* Ai, em sap greu, però esque sinó no ens veiem molt poquet…

Aleix: És igual, tranquil.la, ja m’està bé passa, passa *obre del tot la porta i deixa espai per passar*

Noia: *Somriu i entra*

La noia es queda a l’alçada del marbre separat i el prota entretant tanca la porta.

Noia: I què? Com va tot?

Aleix: Em, bé, tot bé. Una mica estressat per la nova col.lecció però per la resta bé. *simpàtic*

Noia: Ah, si? Què estàs fent ara?

Aleix: De moment proves i esbossos a veure si trobo alguna cosa que em fagi el pes.

Noia: Segur que ben aviat ho tens!

Aleix: Això espero. Per cert, vols cafè? És fet d’ahir però encara és bo.

Noia: Mmm, sí, si us plau.

Aleix: Em plau, em plau.

Noia: *mig riu*

L'Aleix obre l’armariet per agafar les tasses i la noia parla. Rebusca a l’armari.

Noia: I puc veure totes aquestes proves o són top secret?

Aleix: Clar, endevant! *mostra la zona amb la mà i gira el tors cap a ella* Així tinc un altre opinió.

Noia: Quin gran honor! *irònic i exagerat, mentres va cap a la barana*

Aleix: Sí.. *mig rient i treu les tasses*

L’expressió de la noia canvia passa d’estar somrient a seriosa i s’ho mira tot. De fons el prota va servint el cafè.

Aleix: Et poso llet i sucre o el vols sol?

Noia: *es gira somrient falsament* Mmm amb llet *torna a mirar amb to seriós els quadres*.

A partir d’aquí la seva actitud no és sincera i es torna una mica més freda.

Aleix: Què et semblen? Crítiques constructives?

Noia: *gira cap a ell* M’agraden els dibuixos. El quadre és una mica diferent del que fas però sembla interessant. *va al marbre* Quina és la temàtica de la col.lecció?

Aleix: Noies i anys 50. Osigui noies pin-up *somriu i li dóna la tassa*

Noia: Curiosa temàtica *riu* Potser podries ampliar-ho més i fer diferents coses dels anys 50, no només noies. O si fas noies seguir més amb el teu estil així pop art, no?

Aleix: Ja.. He estat provant a dibuixar altres coses però no em convenç. A més que m’agradaria trobar la meva obra i si fins ara no l’he trobat... Potser em convé canviar a un estil diferent i fer-lo meu.

Noia: “Bueno” clar, prova a veure, però si veus que no potser millor anar al segur i t’estàs de problemes.

Aleix: No sé, porto massa temps anant al segur i.. i així no aprenc ni avanço. Al menys la peça central ha de ser molt important per a mí.  

Noia: Hm *assenteix*

Aleix: I tu com vas?

Noia: Força bé, també una mica estressada i aquestes coses. *mira el rellotge* Hm, veus, és que hauria de marxar ja. Em passo un altre dia o et truco o “algo”.

Aleix: Vaja, breu però intens *mig riu*

Noia: Sí.. *somriu* Vinga, fins aviat (Nom Prota) *l’abraça una mica obsessiu*

Aleix: *acaba l’abraçada feliç, moment de silenci mirant-se al ulls* Tanca fort quan surtis.

Noia: Sí… *mig somriu* T’ho deixo aquí *deixa la tassa al marbre*. Apa adéu. *va cap a la porta, obre i marxa*

El prota es queda on és, pensa un moment i deixa la tassa.

3-Massa concentrat

Va a dutxar-se i encara amb el cabell moll es prepara alguna cosa per menjar i una ampolla d’aigua que baixa cap al menjador (aquí ja no va en pijama). Es veu com va fent esbossos, beu, menja i el rellotge va avançant. Cap a les 4 es posa a pintar a la noia però d’un altre manera (referència a quadres).

Sona el telèfon a dalt. Mira cap a on està sonant, fa un parell de pinzellades més i s’enduu el pinzell mentres corre cap amunt, agafa el telèfon i al veure qui el truca mira al calendari, veu que havien quedat, fa un sospir i l’agafa. És el seu germà.

Aleix: Ei, (Nom del germà)

Germà: (Nom del prota) ja estic al bar, on ets?

Aleix: Perdona, perdona ja estic sortint de casa... Es que no trobava les claus!

Germà: Joder (Nom del prota), sempre estem igual, doncs jo vaig demanant l’hamburguesa que tinc gana, demano lo teu també?

Aleix: *obre l’aixeta per netejar el pinzell* Sí! El de sempre!

Germà: Espero que no sigui l’aixeta això que estic sentint.

Aleix: No diguis tonteríes, serà el vent.

Germà: Ja “bueno”, i què cony és el de sempre?

Aleix: Eeh, la número 28 i una birra *tanca l’aixeta* *mira buscant un drap, no el troba i s’eixuga a la samarreta, pel dors de les mans i el braç té pintura * en 10 minuts arribo, està molt ple o què?

Germà: Nah, com sempre. Va, tu espavila.

Aleix: Que sí, vinga, fins ara *penja, es posa les bambes, agafa la cartera va cap a la porta i marxa*

4-Cap al bar

Arriba al bar cansat, i mira buscant al seu germà. El germà li fa senyes amb el braç. El prota hi va.

Germà: Coi, han sigut 10 minutets llargs eh..

Aleix: Va, no siguis exagerat, que tampoc he trigat tant. *seu devant un got ple de cervesa*

Germà: No, no, només mitja hora, nou rècord *to irònic*

Aleix: *somriu, mira el rellotge* 27 minuts. No han portat el menjar encara?

Germà: *pausa* No, no crec que triguin gaire però. *mentres el prota agafa el got i beu*

Aleix: Em, era per mi, no?

Germà: Eh, sí, ara sí. Feia molt que no quedàvem així en condicions eh... Com més... d’un mes.

Aleix: Sí, feia molt.. *beu*

Germà: I què, què n’és de la teva vida? Veig que vas pintant *senyala els braços*

Aleix: Doncs sí, no ha canviat gaire… ja saps, segueixo fent quadres i aquestes coses... I tu?

Germà: Bah, també tot igual “bueno”, ho he deixat amb la (Nom de noia), però millor *riu* menys problemes.

Aleix: *somriu i assenteix poc convençut* Ja..

Germà: Saps quan durant una temporada vam estar planejant anar a viure junts a un piset al centre de Barcelona?

Aleix: *desconcertat* Mmm.. Sí.

Germà: Doncs una setmana abans de fer el trasllat, amb tot a mig empaquetar va i em diu que està farta de ser una esclava del sistema i d’aquest model de vida injust i capitalista i que se’n va a Guatemala per dedicar-se a l’apicultura ecològica. *visiblement alterat*

Aleix: *molt desconcertat*

Germà: Total que la hippie de pega aquesta m’ha deixat tirat amb el marró de tots mobles i el lloguer per poder esclavitzar a les pobres abelles guatemalteques amb productes 100% biodegradables a la granja que li muntarà el seu pare. Que a sobre és accionista d’una empresa de pesticides.

Aleix: *no sap què dir* Què malament. *beu*

Germà: I tant. Osigui que a mi em sembla molt bé que vulgui posar remei a les desgràcies que fa el seu pare, i fer el món una mica millor, però cony, que no ha de marxar a un altre continent ni muntar una puta granja d’apicultura. I si vol marxar però té responsabilitats que avisi abans, que un no es torna un apicultor antisistema d’un dia per l’altre. I menys si te intenció d’emportar-se els seus vestits de marca al mig de la selva perquè “encara els puc aprofitar i per malvendre’ls o regalar-los m’els emporto”. *imitació burlesca*

Aleix: *no sap què dir* Clar. *beu*

Germà: Això sí “no intentis localitzar-me perquè no tindré cap tipus d’aparell electrònic”. *imitació burlesca*.*remuga* Llardufa templagaites...

Aleix: *assenteix* *beu*

Germà: Hm… Tu com vas amb les noies?

Aleix: Bé… Vaig fent... Però encara no he trobat ningú *pensa* que em fagi el pes...

Germà: *mig riu* A veure si coneixes a algú aquesta nit, la del vestit et mira molt eh *riu*

Aleix: *somriu* no crec, eh…

Germà: Doncs si no la vols tu, per a mi *riu*

Prota: *riu forçat* D’acord, d’acord *somriu i els dos es relaxen*

Cambrera: Aquí teniu, una 28 i un 12, que aprofiti.

Germà i Aleix: Gràcies.

Aleix: I porta’ns dues birres més, si us plau.

Cambrera: D’acord, de seguida *marxa*

Germà i Aleix: *somriuen i assenteixen* *petit silenci*

Aleix: *mentres s’aixeca* Vaig un moment la lavabo.

Opció 1.

Germà: *cervesa a la mà, molt seriosament* A fer caca?

Aleix: *pensament d’ets idiota* A rentar-me les mans.

Opció 2.

Germà: *cervesa a la mà* Oh, d’acord, bon viatge.

Aleix: *s’el mira* *somriu molt forçat*

Va al lavabo. Es recolza amb les mans a la pica, es mira al mirall i fa una gran respiració. Es renta les mans, i es veu l’aigua de colors, s’eixuga a la tovallola i la taca. La gira perquè no es vegi. Surt del lavabo i queda parat mirant a la taula sense saber que hi fa allà, mirant el seu germà, s’omple de valor i torna a la taula.

En el moment d’anar comença la música. Es veu que parlen, però no el que diuen. Van apareixent gots buits a la taula. El germà està molt animat, el protagonista l’escolta i de tant en tant riu, però esta en el seu món. Encara amb la música com a únic so, els cambrers van recollint, i els hi diuen que van a tancar. Assenteixen i marxen.

5-Bona nit

L'Aleix és assegut mirant el quadre a mig pintar i aquest comença a pintar-se sol. (stopmotion storyboard, se senten les profundes respiracions doblades posteriorment que van en augment). Acaba de pintar-se i posa els quadres arrepenjats a la paret.

6-El joc d’ombres

Se’l veu dormir. Es desperta de dia amb la llum del sol, agafa alguna cosa de menjar de la taula del estudi i menja de peu. Mentrestant mira els quadres, pensatiu. Sobtadament deixa el que te a la mà i baixa al estudi. Va pintant i despenjant tot el que té a la paret per posar els quadres i dibuixos de la noia *tot intercalat*. Mentres està penjant un quadre (dels de tipo pòster) gira cap a una banda i queda sorprés perquè esta veient a la noia, però nosaltres només veiem l’ombra. L’ombra se li apropa i li atansa la mà. Ell li dóna molt somrient i perplex, ella li fa una carícia a la galta, però quan ell intenta tocar-la i l’ombra s’altera i marxa. És una ombra molt teatral.

Aleix: No, no... Espera, no marxis, et necessito aquí…

L’ intenta seguir, però no pot, i de peu des de on està mira desesperadament

7-La decadència

Hiperventilat i enfurismat, però interiorment. Pinta amb ràbia el quadre que tenia a mitjes i acaba la idea que tenia de la noia (que ja era força abstracte) però amb un expressionisme total. Deixa anar tota la ràbia en aquest quadre, fins que no pot més (se’l mira breu un moment), llença el pinzell i agafa el quadre. El deixa repenjat amb els altres i va a seure; de camí dona alguna patada. S’asseu respirant exessivament fort i mig plorant. Quan es relaxa, fa una ullada al quadre per després estirar.se amb les mans a la cara i es donar-se la volta. S’adorm i al dia següent la noia truca a la porta. El prota es desperta, s’ajeu al llit contemplant el desastrós panorama i mentrestant se sent el timbre. S’aixeca amb un sospir i va cap a la porta per mirar qui és, no li fa gaire gràcia obrir però ho fa perquè és la noia.

Al pis de dalt tot segueix igual però hi ha plats, envolcalls i pots i papers tacats de pintura.

Noia: Cony (Nom del prota), acabo de sentir les teves passes, fes el favor d’obrir. *no obté resposta*... Va home! Ja sé que estàs treballant i tot això, però necessito saber que estàs bé! *no obté resposta*... Mira, només et demano 5 minuts, i després et deixo tranquil fins que tu vulguis, si us plau… va...

Se senten les claus i la noia somriu alleujerada. El prota obre la porta, mig resignat..

Aleix: Passa *cara molt demacrada i mirada perduda*

Noia: *quan el veu li canvia l’expressió i es queda perplex* *mentres entra poc a poc, s’ho mira tot*

Aleix: *Tanca la porta*

Noia: Em..*mira tot discretament* fa dues setmanes que no m’agafes el telèfon, estàs bé?

Aleix: És que no sé on l’he deixat, deu ser per allà o allà *senyala molt poc ferm*

Noia: Hm, i tú, estàs bé?

Aleix: Sí, sí, molt bé.

Noia: Sí? La expo i tot, ho portes bé?

Aleix: Que sí, tot bé.

Noia: *Asenteix*  atansant-se a la barana* *veu els quadres i queda perplexa* I aquells d’allà *senyala*, són per la exposició? No pintaves noies dels anys 50?

Aleix: Emm.. Això… És un... un, altre projecte.

Noia: Buff, un altre? I de que va?

Aleix: Només estic buscant la peça central.

Noia: Però amb la mateixa temàtica que abans?.

Aleix: Sí.

Noia: Ah, mateixa temàtica diferent estil.

Aleix: Suposo.

Noia: Molt bé, però no hauries de desconectar una mica?

Aleix: No, no tinc temps.

Noia: Va home, així tot flueix millor després. *somriu*

Aleix: Que no puc. *molt brusc*

Noia: Val, val d’acord, només era perquè et distreguéssis una mica, que em sembla que et convé.

Aleix: Doncs a mi em sembla que no, i em sembla que em conec millor que tu, per tant, no.

Noia: Ei, no cal que et posis així, eh! Només vinc perquè em preocupo per tu i et vull ajudar.

Aleix: No necessito la teva ajuda... no necessito res... només he d’acabar tot això i trobar-la d’una vegada...

Noia: *mira extranyada *Però has vist com està l’estudi? ...Has vist com estàs tu?

Aleix: I a tu que t’importa com estigui tot. .

Noia: Com que què m’importa? Poder perquè som amics? Eh? Crec que el fet de desaparèixer durant dues setmanes i després trobar-te..mm així és motiu suficient perquè em preocupi.

Aleix: Doncs no, no cal que et preocupis, estic com sempre, gràcies.

Noia: *sospir sarcàstic* Com sempre… Estàs pitjor que sempre, no pots centrar-te tan en la feina i pintar dia sí i dia també o acabaràs grillat! Esque no ho veus? *frustrat*

Aleix: Calla d’una vegada, que no saps de que parles! Si vens aquí a tractar-me de boig marxa ja si us plau.

Noia: Jo no dic que siguis un boig, però necessites ajuda… i dubto molt que… que aquests noies acríliques te la puguin donar.

Aleix: *mira el quadre i mira a la noia* Fora d’aquí.

Noia: No, això és seriòs (Nom del prota), puc ajudar-te, i ho saps.

Aleix: No pots fer res tu. He dit que marxis. Ara mateix.

Noia: De veritat? Tu tens un problema *Somriure sarcàstic*

Aleix: Ja clar, a què esperes? Marxa ja.

Noia: *perplexa* Saps què? *se li apropa* No tens remei, tranquil que no vindré més a veure’t, quan recapacitis ja saps com trobar-me. *Marxa*

Aleix: *en veu baixa* imbécil…

Se sent la porta. I el prota segueix hipervetilant molt tens. Apreta els llavis i li cau una llàgrima.

8-La fi

Es queda quiet pensant en el que acaba de passar, molt tens..

Aleix: L’has sentit? *mira als quadres* Per què ens fa això, per què no ho pot entendre!? Per què no pot entendre la perfecció pròpia? *mentres s’atansa a la barana* *un cop arrepenjat se’n adona que no hi és, mira al voltant i comença a baixar* On ets? On ets quan et necessito? Tan aprop. Jugues amb mi eh, jugues amb mi? No puc, saps que no puc. No em fallis, si us plau. On ets? On? *mentres mira desesperat al seu voltant*.

Es veu com va preparant el material per pintar molt decidit, ràpid i brusc., mou el cavallet, posa pintures etc... Va dient “ara sí, aquesta vegada sí” i es va tranquilitzant se senten els materials i la respiració. Pinta cansat però molt a consciència.

Quan acaba de pintar fa tres passes enrrere i es queda ben quiet… parat contemplant-los i al poc nota com una mà i li toca l’espatlla, es gira d’una revolada. És la noia, però no es veu, només la veu ell.

Aleix: *somriu* Sabia que vindries. *deixa anar el pinzell*

Poder no cal tornar a ensenyar les fotografies i que la noia “anitga” desapareixi d’elles. És pot fer més lliure i que cadascú interpreti.

L'antic guió... Aquest és el guió ja acabat (la 2a versió)! Està dividit en petites escenes per a fer-ne més fàcil el desenvolupament i encarar millor l'storyboard.

1-La noia i el quadre

Ha somiat amb la noia.

Obre els ulls sobtadament i mira al seu voltant desconcertat i lleugeramet alterat, respira i es va tranquil.litzant.

S’aixeca i va directe a pintar la noia que acaba de veure. Treu del cavallet un llenç a mig acabar, en treu un altre i comença a pintar. S’hi està la resta del dia fins que es fa fosc i quan l’acaba queda “maravellat” i s’asseu a contemplar-lo, fins que s’adorm.

2-El germà

Truquen a la porta. El protagonista s’aixeca, encara en pijama, i mig endormiscat, mira pel foradet de la porta i després d’un sospir la obre obre la porta. És el seu germà.

Prota: Ei, hola *forçat*

Germà: Hola (Nom prota) *somriure forçat* em, que t’he despertat?

Prota: Eeehh * mentres bufa i fa el mandròs* see..

Germà: *Mentres acaba de responde* Ai, em sap greu, però esque sinó no ens veiem mai…

Prota: Tranquil, tranquil, jpassa ja que ets aquí, no? *va cap a dins*

Germà: *somriu* Sí, gràcies. *mentres entra tanca la porta* Però en una estoneta hauré de marxar a treballar. Puc veure que pintes? *es queda a la barana mirant la zona del estudi*

Prota: Em, clar. Vols cafè? És fet d’ahir, però encara és bo...

Germà: Sí, si us plau. Veig que segueixes amb la col.lecció aquesta de pinups... m’agrada molt el que estàs fent ara.

Prota: Aquest d’ara no sé si serà de la col.lecció. Encara estic fent proves per trobar la peça central. Et poso sucre i llet o el vols sol?

Germà: Sol, sol.  Doncs t’ha quedat molt bé eh, no sé com ho tens pensat ni res, però jo el posaria a la exposició. Quan la presentaves? *posar microones*

Prota: D'aquí dos mesos, el 26 o 27, no és segur... Però no crec que el posi. M’agradaria trobar la meva obra d'art i no sé si és aquesta.

Germà: Doncs...Sí, sí… Mira't-ho. *petita pausa* I ja em diràs el dia exacte aquesta vegada, no? Que sincerament em faria gràcia anar-hi.

Prota: *treu tassa del microones* Clar, no pateixis home! Ja saps que s'em va passar perquè tenia molt estrés i no hi vaig caure... Un lapsus el té tothom..*s’aseu i li posa el café*

Germà: Si només en fos un *somriure sarcàstic*

Prota: Ai, va, ja que en aquell moment havia d’ acabar molt treball d’última hora i no estava com per pensar en si li havia de dir a aquest o a l’altre. A més, hi vas poder anar el dia següent, vull dir, no va ser un cop tan dramàtic.

Germà: Tant se val, entenc que tenies molta feina, mentres avisis aquesta vegada...

Prota: .Que sí, que sí! Tranquil.

Germà: *somriure intent* I al que anava... ara vas més o menys bé de temps, no?.

Prota: Home, tinc tot el de la exposició... Que realment només em falta acabar la peça central, però he de provar i tampoc sé quan trigaré.

Germà: No t’atabalis, que tens dos mesos! Mira, quedem aquesta nit, així tens el teu dia de relax i després tot flueix millor!

Prota: *pensatiu com a punt de dir que no*

Germà: Va hòstia, que no ve d’aquí, que fa un mes que no ens veiem. *pausa* Va, sí, i anem a un bar per aquí aprop.

Prota: *sospir* D’acord, d’acord, a les 9 i mitja va bé?

Germà: Genial *felicitat* però possat l’alarma mitja hora abans, eh, que ens coneixem.

Prota: Sí, sí, millor ho faig ara mateix.*s’aixeca i mira el mobil* Tu no entres a les 10 a la oficina?

Germà: Ehhh sí, i quina hora és?

Prota: Les 10 en punt.

Germà: Collons, doncs marxo ja. *s’aixeca esverat* Recorda que quedem a les 9 i mitja a… a… al bar, al bar de sempre!

Prota: Que sí, que sí, tanca fort quan surtis!

Germà: Fins després *mentres marxa*

Se sent la porta.

3-Massa concentrat

Es queda parat, de peu, es guarda el mobil, com sense saber que fer i amb la mirada perduda, fins que mira el quadre i reacciona. Va a dutxar-se i encara amb el cabell moll es prepara alguna cosa per menjar i una ampolla d’aigua que baixa cap al menjador (aquí ja no va en pijama). Es veu com va fent  esbossos i es posa a pintar a la noia però d’un altre manera (referència a quadres). Passa tot el dia.

Es veu com sona una alarma que te aprop d’on pinta, però no la sent i segueix pintant.

45 minuts més tard truca el seu germà.

Prota: Merda *l’agafa mentres segueix pintant*

Prota: Ei, (Nom del germà) perdona, perdona ja estic sortint de casa, esque no trobava les claus! *ja deixa el pincell*

Germà: Joder (Nom del prota), sempre estem igual, doncs jo vaig demanant l’hamburguesa que tinc gana, demano lo teu també?

Prota: Sí! El de sempre!

Germà: I que cony és el de sempre?

Prota: Ah, la número 28 i una birra, en 10 minuts arribo, està molt ple o què?

Germà: Nah, com sempre, va, tu espabila.

Prota: Que sí, vinga, fins ara *penja i corre*

Surt espetegat de casa, agafa una jaqueta rotllo anys 50 obre la porta, surt i tanca. No acaba el quadre.

4-Cap al bar

Arriba al bar cansat, i mira buscant al seu germà. El germà li fa senyes amb el braç. El prota hi va.

Germà: Coi, han sigut 10 minutets llargs eh..

Prota: Va, no siguis exagerat, que tampoc he trigat tant. *seu devant un got ple de cervesa*

Germà: No, no, només mitja hora, nova marca *to irònic*

Prota: *somriu, mira el rellotge* 27 minuts. No han portat el menjar encara?

Germà: *pausa* No, no crec que triguin gaire però. *mentres el prota agafa el got i beu*

Prota: Em, era per mi, no?

Germà: Eh, sí, ara sí. Feia molt que no quedàvem així en condicions eh, com més d’un mes.

Prota: Sí, feia molt..

Germà: I què, què, n’és de la teva vida?

Prota: Doncs no ha canviat gaire… ja saps, segueixo pintant i aquestes coses. I tú?

Germà: Bah, ho he deixat amb (Nom de noia), però millor *riu* menys problemes.

Prota: *somriu*

Germà: Tu com vas amb les noies?

Prota: Vaig fent, però encara no he trobat ningú *pensa* que em fagi el pes...

Germà: A veure si coneixes a algú aquesta nit *riu* La del vestit et mira molt eh *riu*

Prota: *somriu* no crec, eh…

Germà: Doncs si no la vols tú, per a mi *riu*

Prota: *riu forçat* D’acord, d’acord*somriu*

Cambrer/a: Aquí teniu, que aprofiti.

Germà: Gràcies guapa, portan’s dues birres més si us plau.

Cambrer: Val, de seguida *marxa*

Germà i prota: *somriuen i assenteixen*

Prota: Em, “buenu” vaig a escollir cançó a la barra, que em ve molt molt de gust escoltar

Germà: Tindran això? I si poses rotllo *cançó patètica*? *tarareja*

Prota: *silenci* *no amb el cap mentres marxa*

*El germà segueix tararejant, al seu aire i de fons el prota parla amb el cambrer*

Queda parat mirant a la taula sense saber que hi fa allà, mirant com el seu germà tarareja, s’omple de valor i torna a la taula.

Amb la música de fons, es veu que parlen, però no el que diuen. Van apareixent gots buits a la taula. El germà està molt animat, el protagonista l’escolta i de tant en tant riu, però esta en el seu món. Encara amb la música com a únic so, els cambrers van recollint, i els hi diuen que van a tancar. Assenteixen i marxen. Caminen un tros junts, el germà l’abraça i li diu adéu, el protagonista l’abraça sense ganes i continua caminant.

Ell torna cap a casa, ja amb la calma, una mica borratxo i pensatiu.

Durant el camí veu en el reflex d’un aparador el reflex de la noia. Es sorprén però quan es gira no hi és, queda fet pols i quan torna a ser conscient segueix el camí cap a casa.

5-Bona nit

Arriba a casa; obre la porta i encén la llum. Deixa la jaqueta, agafa un pinzell, se’l mira, mira el quadre i el torna a deixar. Es posa el pijama que tenia sobre el llit, apaga la llum i es posa a dormir. Somia imatges molt dispars però també de l’época i amb la noia, que són simbolismes del seu estat anímic. En somni (càmara en primera persona):

El Prota es mira les mans, veu a la noia i *sospira alleujat*.

Prota: Ets perfecte.

La noia somriu, es gira i marxa,

Prota: Eh! On vas!? T’has enfadat? Què he fet? Contesta’m si us plau!

Queda frustrat intenta seguirla però no pot.

6-El joc d’ombres

Es desperta de dia amb la llum del sol, agafa alguna cosa de menjar i menja de peu, mentres mira els quadres des de la cuina, com pensatiu. Canvia els dos quadres de lloc i els posa en un lloc més “honorífic” ja que abans estaven a la cantonada i al terra. Es veu com acaba l’anterior quadre i va pintant i despenjant tot el que té a la paret per posar els quadres i dibuixos de la noia *representa el pas del temps*. Mentres esta penjant un quadre (dels de tipo pòster) es gira un moment i queda sorprés perquè esta veient a la noia, però nosaltres només veiem l’ombra. L’ombra se li apropa i li atansa la mà. Ell li dóna molt somrient i perplex, ella li fa una carícia a la galta, però quan ell intenta tocarla i l’ombra s’altera i marxa.

Prota: No, no, espera, no marxis, et necesito aquí…

Quan la noia surt de pla ell s’asseu a terra, a la part dreta o esquerre.

Prota: Para de jugar amb mí! ... *Mirant cap a on a marxat la noia*

7-La decadència

S’aixeca hiperventilat i enfurismat, però interiorment. Pinta amb ràbia el quadre que tenia a mitjes i acaba la idea que tenia de la noia (que ja era força abstracte) però amb un expressionisme total. Deixa anar tota la ràbia en aquest quadre, fins que no pot més i agafa el quadre, se’l mira, el deixa repenjat amb els altres i s’asseu, respirant exessivament fort i mig plorant i quan es relaxa s’estira amb les mans a la cara i es dona la volta. S’adorm i al dia següent el germà truca a la porta. El prota es desperta i s’ajeu al llit mentres se sent la porta. S’aixeca amb un sospir per anar a obrir i va cap a la porta per mirar qui és, però al veure que és el seu germà no vol obrir.

en diàleg;

Germà: Cony (Nom del prota), acabo de sentir les teves passes, fes el favor d’obrir. *no obté resposta*... Va home! Ja sé que estàs treballant i tot això, però necessito saber que estàs bé! *no obté resposta*... Mira, només et demano 5 minuts, i després et deixo tranquil fins que tu vulguis, si us plau… va...

El prota obre la porta, mig resignat. El germà somriu alleujerat mentres se senten les claus.

Prota: Passa *cara molt demacrada i mirada perduda*

Germà: *quan el veu li canvia l’expressió i es queda perplex* *mentres entra poc a poc, s’ho mira tot*

Prota: *Tanca la porta*

Germà: Em..*mira tot discretament* fa 2 setmanes que no m’agafes el telèfon, estàs bé?

Prota: És que no sé on l’he deixat, deu ser per allà o allà *senyala molt poc ferm*

Germà: I tú, estàs bé?

Prota: Sí, sí, molt bé.

Germà: Sí? La expo i tot, ho portes bé?

Prota: Que sí, tot bé.

Germà:*Asenteix,  atansant-se a la barana* *veu els quadres i queda perplex* I aquells d’allà *senyala*, són per la exposició? No feies així rotllo un pop art?

Prota: Emm.. Això… És un... un, altre projecte.

Germà: Buff, un altre? I de que va?

Prota: Estic pintant la noia, “buenu” al final unes quantes.

Germà: Ah, noies molt bé, però no hauries de desconectar una mica?

Prota: No, no tinc temps.

Germà: Va home, així tot flueix millor després. *somriu*

Prota: Que no puc. *molt brusc*

Germà: Val, val d’acord, només era perquè et distreguéssis una mica, que em sembla que et convé.

Prota: Doncs a mi em sembla que no, i em sembla que em conec millor que tú, per tant, no.

Germà: Ei, no cal que et possis així, eh! Només vinc perquè em preocupo per tú i et vull ajudar.

Prota: No necessito la teva ajuda... no necessito res... només he d’acabar tot això.

Germà: Però has vist com està l’estudi? ...Has vist com estàs tú?

Prota: I a tu que t’importa com estigui tot, eh? .

Germà: Com que què m’importa? Poder perquè som germans? Crec que el fet de desaparèixer durant dues setmanes i després trobar-te..mm així és motiu suficient perquè em preocupi.

Prota: Doncs no, no cal que et preocupis, estic com sempre, gràcies.

Germà: *sospir sarcàstic* Com sempre… Estàs pitjor que sempre, no pots centrar-te tan en la feina i pintar dia sí i dia també o acabaràs grillat! No ho veus? *frustrat*

Prota: Calla la boca que no saps de que parles! Si vens aquí a tractar-me de boig marxa ja si us plau.

Germà: Jo no dic que siguis un boig, però necessites ajuda… i dubto molt que… que aquests noies acríliques te la puguin donar.

Prota: *mira el quadre i mira al germà* Fora d’aquí.

Germà: No, això és seriòs (Nom del prota), si no t’ajudo faré que vingui un professional.

Prota: He dit que marxis. Ja.

Germà: De veritat? Tu tens un problema *Somriure sarcàstic*

Prota: Ja clar, a què esperes? Marxa ja.

Germà: *perplex* Saps què? *se li apropa* No tens remei, tranquil que no vindré més a veure’t, quan recapaçitis ja saps on trobar-me. *Marxa*

Prota: *en veu baixa* imbécil…

Se sent la porta. I el prota segueix hipervetilant molt tens.

8-La fi

Es queda quiet pensant en el que acaba de passar, molt tens..

Prota: L’has sentit? *mira als quadres* Per què ens fa això, per què no ho pot entendre!? Per què no pot entendre la perfecció pròpia? *mentres s’atansa a la barana* *un cop arrepenjat se’n adona que no hi és, mira al voltant i comença a baixar* On ets? On ets quan et necessito? Tan aprop. Jugues amb mi eh, jugues amb mi? No puc, saps que no puc. No em fallis, si us plau. On ets? On? *mentres mira desesperat al seu voltant*.

Se sent la seva respiració d’hiperventilat i es veu com va preparant el material per pintar, mou el cavallet, posa pintures etc... Va dient “ara sí, aquesta vegada sí” i se senten els materials i la respiració.

Quan acaba de pintar fa tres pases enrrere i es queda ben quiet, una mica menys hiperventilat, parat contemplant-los i al poc una mà apareix i li toca l’espatlla, es gira d’una revolada. És la noia.

Op.1

Prota: *somriu* Sabia que vindries.

Noia:*somriu, mira cap a la paret i li agafa la mà*.

Prota: Just a temps. *Li agafa la mà i mira cap a la paret*. 
Op.2
No cal dir res.
*Sospir i deixa el pinzell.

...fos a negre...