Expressionisme Musical

Les necesitats expressives del Segle XX també van comportar certes innovacions i canvis en l'àmbit musical. Els compositors/intèrprets volien mostrar les seves crisis tant personals com contextuals i l'angoixa i tensió que això els hi provocava.

Des del punt de vista musical podem dir que algunes de les característiques que trobem són la irregularitat rítmica, el trencament amb la tonalitat, la disgregació de la forma. Això provoca la desaparició de la forma i la desviació cap a l'abstracció.

Compositor més rellevants i exemple d' obres:

Arnold Schönberg, Viena 1874-Los Angeles 1951.

Va compondre música des de ben jove, durant el període d'estudiant al conservatori. Quan el seu pare va morir, però, va deixar els estudis i començà a aprendre com a músic autodidacte. Combinant-ho per a poder subsistir amb la instrumentació de treballs d'altres compositrs. Temps després va aconseguir plaça com a professor al conservatori.

La seva obra abarca diferents àmbits artístics i en tots ells va aconseguint una empremta més personal i innovadora. La seva obra pictòrica és formada per cinquanta-vuit olis i dues-centes obres sobre paper, entre aquarel.les i dibuixos. També es va dedicar a la literatura, escribint, per exemple una de les seves obres més representatives, "El supervivent de Varsòvia".

Exemple d'obra d' Schönberg;

Pierrot Lunaire.

Composat al 1912 i basat en l'obra d'Albert Giraud, d'on Schönberg va escollir 21 poemes que va dividir en 3 parts. L'obra crea una fantasia esgarrifosa, repleta d'humor negre, ironia, violència i blasfèmia.

Núm.13

Núm.8

DODECAFONISME

Com el seu nom indica és una paraula d'origen grec, formada per dodeka (dotze) i fonos (sons).

Els principals compositors i impulsors va`ren ser Arnold Schronberg, Anton Von Weben i Alan Berg.

Característiques:
-Atonalisme, que es basa en la igualtat absoluta dels dotze sons de l'escala cromàtica. És a dir, cap nota poseeix superioritat tonal o harmònica sobre un altre.
-Mètode de composició propi

• Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:

• Es construeix la sèrie retrògada o retrogradada, és a dir la retrogradació de la sèrie original:

• De manera semblant es construeix la sèrie invertida o la inversió de la sèrie inicial:

• I, finalment, la retrogradació de la inversió o, el que és el mateix, la inversió de la retrogradació:

.

Després d'aquests passos l'autor ja pot indrouduïr lliurement el ritme, tècniques, inversions, transport, durada.