Context històric
Quan l'expressionisme ja era una tendència adoptada per diversos artistes de principis del S.XX, el cinema tot just acabava de néixer i per tant va passar un temps fins que van poder adoptar aquest estil. A més a més podem dir que la història del cinema alemany no comença fins ben entrada la Primer Guerra Mundial ja que fins aleshores, la producció cinematogràfica era escassa i de poca qualitat.
Caracteristiques generals
Kasimir Edschmid precisava, textualment un molt bon punt de vista:
"L’expressionisme es dirigeix contra l’impressionisme reflectint les manifestacions equívoques de la naturalesa, la seva inquietant diversitat i els seus efímers ; lluita alhora contra la decadència burgesa del naturalisme i contra la mesquina finalitat que persegueix fotografiar la natura o la vida quotidiana. El món és aquí; és absurd reproduirho simplement tal i com és.
Dit d’una altra manera, el món visible és una presó que no ens permet rebre la veritable essència de les coses. Es tracta de superar les barreres del temps i l’espai, extreure l’expressió més expressiva de les aparences per treure’n el significat pur.
Són clares les finalitats de l’expressionisme: traduir simbòlicament, mitjançant línees, formes o volums, la mentalitat dels personatges, el seu estat d’ànim, fins i tot la seva intencionalitat, de manera que la decoració sigui la traducció plàstica del seu drama. Lluny de ser primari, aquest simbolisme suscita reaccions psíquiques més o menys conscients que orienten l’esperit de l’espectador, del mateix mode que el simbolisme esotèric."
(Mitry, Jean. Historia del cine experimental. Valencia: Fernando Torres, 1974)
D'igual manera que la resta dels seus artistes contemporànis, els cineastes volen expressar l'ambient deprimit i pessimista de l'Alemània d'entreguerres (1918-1939) de la manera en que Kasimir Edschimd defensava. I ho faràn mitjançant diverses tècniques en relació a:
L'estudi; Com per a ells era impossible separar l'humà de la natura optàren per a crear els paisatges artificialment i gravar dins d'estudis per a construïr personatges i objectes a partir de la il.luminació i crear vincles dramàtics entre protagonista i paisatge. (Excepte Nosferatu, grabada a l'aire lliure.)
Imatge i fotografia; De to tenebrista gràcies a l'ús dels clarobscurs i ombres que pretenen crear un ambient inquietant o descoratjador. També adverteix d'un perill inminent o per a destacar el caràcter d'algún personatge.
Escenografia; Els decorats eren dissenyats amb deformacions, extravagàncies i angles agressius, inspirats també en les pintures expressionistes de l'època. To teatral.
Personatges; Mostren una directa influència de la literatura romàntica i són lúgubres, inquiets i estàn angoixats o bé es comporten com a màquines.
Vestuari; Pren el paper un paper força rellevant dramàticament parlant. Es vesteixen capes i barrets de copa i es maquillen les cares de blanc per a donar sensació de màscara i crear diverses "deformacions" per a donar més qualitats als personatges.
Interpretació; Gaudeix d'una extema expressivitat gràcies als actors que gesticulen exageradament amb rostre, mans i cos per a expressar-se emocionalment. És a dir, moviments abruptes i durs. To teatral.
Temes; Rellevants per a ésser tractats en la situació que vivien com la solitud, la misera, la explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció. A més a més sempre trobem la temàtica amorosa, que transforma al individu i crea patiment fent que mai aconsegueixin un final feliç.
La Dona: A vegades apareixen com a portadores de dolor i desgràcia.
Directors, vida i obres més rellevants
-Friederich Wilhelm Murnau 1881-1931
Va estudiar literatura, història del art, filosofia i música abans d'instruir-se en teatre i cinematografia. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Murnau s'uní al combat com a pilot aeri, posició que el va portar a patir un greu accident. Finalitzada la guerra va unir-se al corrent expressionista produïnt així una obra variada i ben original. Entre 1926 i 1931 va treballar per a la Fox als EEUU i poc després del rodatge de la última pel.lícula estadounidenca va morir en un accident automovilístic a Santa Mónica.
Nosferatu: Adaptació de Drácula de Bram Stoker que presenta una societat Alemanya totalment desmoralitzada per la derrota patida a la Primera Guerra Mundial.
"L'any 1838, Hutter, empleat d'una empresa immobiliaria de Viborg, s'acomiada de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l'espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d'en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava."
El último: Considerada com una de les pel.lícules més importants de la història. Va introduïr la càmara desde el punt de vista subjectiu que permet veure el que estaria veient el personatge i per tant mostrar la seva part psicològica obrint tot un nou ventall de possibilitats.
"Un porter d'un hotel de luxe del centre de la ciutat està molt orgullós del seu càrrec i del seu l'uniforme, amb el qual fa el fatxenda, cada vegada que torna al seu barri després de treballar. Però un dia, en arribar a la feina, es troba amb una gran sorpresa quan el canvien de lloc."
Tartufo: Basada en la comèdia de Molière però d'una manera més alemana i amb un prefaci i epíleg modern. La obra vol narrar la hipocresia d'un individu presuntament virtuós que vol aconseguir una fortuna.
"Un home ric ha desheredat i explusat al seu fill perquè es dedica per complet a l'actuació. Al vell el cuida una criada també vella, que vol la herència. Ella intenta que l'home vell la tingui en compte per al testament i ho aconsegueix. Ara intenta matar-lo dissimuladament barrejant verí amb els aliments i l'aigüa."
Sunrise, a song for 2: Una de les pel.lícules que va realitzar als EEUU i que va guanyar 3 premis Oscar. Destaca per la seva qualitat tècnica i artística, sobretot la fotografia.
"Una dona de ciutat, que passa les seves vacances en un petit poble, sedueix un pagès i el convenç de matar la seva esposa. Però en el moment de fer l'últim gest, s’esfondra i la pagesa fuig en un tramvia. La segueix i els dos se'n van insensiblement cap a la ciutat. És allà on, progressivament, es troben, descobrint el riure i la festa en l'atmosfera urbana, abans de tornar-se'n a casa seva. Però allà, una tempesta els espera."
-Fritz Lang 1890-1976
Primerament estudià arquitectura per desig patern, però ell s'inclinava per la pintura, així que ho va deixar i es matriculà a l'escola d'Arts Gràfiques de Viena i més tard cursà Belles Arts a Múnich. Va tenir com a model a Klimt i Shceiele. Va viatjar per tot el món per a establir-se finalment a París fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial, quan es va mudar a Viena per a unir-se a l'exèrcit Austro-hongarès. A l'exèrcit va coneixer a Joe May, director de cinema i després de mostrar-li diversos dibuixos seus contractà al 1916 a Lang com a guinista. Al 1933 i amb l'arribada dels nazis al poder la seva vida va donar tot un gir. Com Lang tenia ascendencia jueva per part de mare, tot i que ell no era jueu, va haver d'exiliar-se a París i posteriorment als EEUU fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Los Nibelungos: Incorpora noves tècniques d'il.luminació i fotografia que combinat amb la direcció artística la fan gaudir d'una gran bellesa plàstica. Recupera el mite primigeni dels Nibelungs i consta de dues parts fent que tot allò que en la primera part és noble i pur, en la segona esdevé malaltís i fosc; essent la batalla final, nihilista i violenta, el contrapunt cruel, i visionari, de la ideologia nazi, fet pel qual, aquesta segona part va ser distribuïda en una versió diferent, curta i suavitzada, i amb acompanyament musical de Wagner.
Metròpolis:
Pel.lícula inspirada en aquest fotomuntatge de Paul Citroën, "Metròpolis" i la pel·lícula soviètica de ciència-ficció "Aelita" de Iakov Protazanov adaptació d'Alexei Tolstoi.
"Mostra una megàpolis/societat dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat. Maria, una dona de la ciutat baixa, intenta promocionar l'entesa entre les classes, i porta clandestinament nens d'obrers a visitar la ciutat alta; el grup és rebutjat per les forces ordre, però Freder Fredersen, el fill del dirigent de Metropolis, s'enamora d'ella i baixant a la ciutat baixa per trobar-la, veu la situació real dels obrers i avisa al seu pare perquè ofereixi millor condicons ja que sinó es toparà de ple amb una revolta. Tot i l'advertència el pare està convençut de que la societat ha de ser així."
La mujer en la luna: És considerada una de les primeres pel.lícules de ciència ficció "seriosa".
"El professor Georg Manfeldt és ridiculitzat pels seus amics quan assegura que hi ha més or a qualsevol muntanya de la Lluna que a la Terra. Wolf Helius reprèn la idea i intenta construïr un cohet per anar a la Lluna. S'hi uneixen més persones i una empresa que controla el mercat de l'or es compromet a finançar-ho.
M, el vampir de Düsseldorf: Considerada el seu millor treball per el propi director i suposadament, basada en el cas real de l'assassí en sèrie Peter Kürten, conegut com el "Vampir de Düsseldorf", un criminal alemany dels anys 20.
"A la ciutat de Düsseldorf actúa un assassí de nenes i la policia el busca. Els criminals que viuen a les zones més baixes també decideixen buscar-lo ja que la presió policial els hi està arruinant els negocis."
-Paul Wegener 1874-1948
Als 20 anys ja interesat en la poesia i el teatre va ingressar a la Univerditat de Leipzig per a cursar la carrera de Dret, però al 1905 ho abandonà per a unir-se a una companyia teatral. Al final de la seva vida havia dirigit 19 i pel.lícules i actuat en 70.
El estudiante de Praga: Pel.lícula que el va fer debutar a la gran pantalla.
El Golem: Basat en la novela de Gustav Meyrink i considerada una de les millors pel.lícules de l'expressionisme alemany.
-Gerog Wilhelm Pabst 1885-1967
Els seus principis artístics vàren tenir lloc com a actor en un teatre de varietat a Nova York, i més tard, al 1917 va organitzar representacions escèniques amb els seus companys en el camp de concentació on va ésser durant 4 anys ja que es trobava a París a la recerca de nous actors quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Una vegada acabada la guerra va decidir dedicar-se al periodisme però al 1920 es va iniciar en la realització cinematogràfica. Va tenir el seu moment de gran éxit i reconeixement però per a poder sobreviure treballant en l'àmbit del cinema va haver de buscar productors per tots els països, fer pel.lícules insubstancials que no volia fer i va haver de moderar la seva ideologia socialdemòcrata. Tot això va ensorrar la seva carrera per complet durant la Segona Guerra Mundial.
Va crear obres d'una gran complexitat tècnica i que ser més aviat realistes que expressionistes en tenen algunes característiques. Creativament parlant es consideren les millors pel.lícules tals com; Bajo la màscara del placer, Misterios de un alma, La caja de Pandora, Diario de una pérdida i La ópera de los tres centavos.
-El gabinete del Dr. Caligari de Robert Wiene
És considerada la primera pel.lícula expressionista de la història.
"El doctor Caligari és un sinistre hipnotitzador que arriba a la ciutat d’Holstenwall per exhibir a la fira la seva atracció, un somnàmbul, Cesare, que utilitza per perpetrar assassinats. Quan Francis descobreix que el seu millor amic ha estat assassinat, decideix investigar pel seu compte i descobreix que el Dr.Caligari és el malvat director d’un hospital psiquiàtric. Però la situació canvia i es torna més enrarida quan comencen a sospitar que Francis podria estar mentalment inestable després de la mort del seu amic."
La fi del cinema expressionista alemany.
*Fotos per ordre d'aparició
mha aparsido mu anteresante
ResponEliminaami tmben
ResponElimina